• **1 Gy = 100 rad** (dosi absorbida, fàcil de recordar)
• **1 Sv = 100 rem** (dosi equivalent, mateix patró)
• **1 Ci = 37 GBq** (activitat, exactament per definició)
• **Per a raigs X: 1 Gy = 1 Sv** (factor Q = 1)
• **Per a partícules alfa: 1 Gy = 20 Sv** (factor Q = 20, 20 vegades més perjudicial)
• **Radiografia de tòrax ≈ 0,1 mSv** (memoritzar aquest punt de referència)
• **Fons anual ≈ 2,4 mSv** (mitjana mundial)

• **Dosi absorbida (Gy, rad):** Energia física dipositada, sense biologia
• **Dosi equivalent (Sv, rem):** Dany biològic, inclou el factor Q
• **Activitat (Bq, Ci):** Taxa de desintegració radioactiva, no exposició
• **Exposició (R):** Unitat antiga, només per a raigs X en aire, rarament utilitzada
• **No convertiu mai entre categories** sense càlculs físics

• **Raigs X i gamma:** Q = 1 (per tant, 1 Gy = 1 Sv)
• **Partícules beta:** Q = 1 (electrons)
• **Neutrons:** Q = 5-20 (depenent de l'energia)
• **Partícules alfa:** Q = 20 (les més perjudicials per Gy)
• **Ions pesants:** Q = 20

• **No assumiu mai que Gy = Sv** sense conèixer el tipus de radiació (només és cert per a raigs X/gamma)
• **No es pot convertir Bq a Gy** sense dades sobre l'isòtop, l'energia, la geometria, el temps i la massa
• **Roentgen NOMÉS per a X/gamma en aire** — no funciona per a teixits, partícules alfa, beta o neutrons
• **No confongueu rad (dosi) amb rad (unitat d'angle)** — són completament diferents!
• **Activitat (Bq) ≠ Dosi (Gy/Sv)** — una alta activitat no significa una alta dosi sense la geometria
• **1 mSv ≠ 1 mGy** tret que Q=1 (per a raigs X sí, per a neutrons/alfa NO)

Energia dipositada en la matèria

Unitats: Gray (Gy), rad, J/kg

La quantitat d'energia de radiació absorbida per quilogram de teixit. Purament física, no té en compte els efectes biològics.

Exemple: Radiografia de tòrax: 0,001 Gy (1 mGy) | Exploració TC: 0,01 Gy (10 mGy) | Dosi letal: 4-5 Gy

• 1 Gy = 100 rad
• 1 mGy = 100 mrad
• 1 Gy = 1 J/kg

Efecte biològic sobre el teixit

Unitats: Sievert (Sv), rem

Efecte biològic de la radiació, tenint en compte els diferents danys dels tipus de radiació alfa, beta, gamma i neutrons.

Exemple: Fons anual: 2,4 mSv | Radiografia de tòrax: 0,1 mSv | Límit ocupacional: 20 mSv/any | Letal: 4-5 Sv

• 1 Sv = 100 rem
• Per a raigs X: 1 Gy = 1 Sv
• Per a partícules alfa: 1 Gy = 20 Sv

Taxa de desintegració del material radioactiu

Unitats: Becquerel (Bq), Curie (Ci)

Nombre d'àtoms radioactius que es desintegren per segon. Us diu com de 'radioactiu' és el material, NO quanta radiació rebeu.

Exemple: Cos humà: 4.000 Bq | Plàtan: 15 Bq | Traçador d'exploració PET: 400 MBq | Detector de fum: 37 kBq

• 1 Ci = 37 GBq
• 1 mCi = 37 MBq
• 1 µCi = 37 kBq

Ionització en aire (només raigs X/gamma)

Unitats: Roentgen (R), C/kg

Quantitat d'ionització produïda en l'aire per raigs X o raigs gamma. Una mesura més antiga, rarament utilitzada avui dia.

Exemple: Radiografia de tòrax: 0,4 mR | Radiografia dental: 0,1-0,3 mR

• 1 R = 0,000258 C/kg
• 1 R ≈ 0,01 Sv (aproximació general)

Raigs X

Treballant fins tard, Röntgen va notar que una pantalla fluorescent brillava a l'altra banda de l'habitació malgrat que el seu tub de raigs catòdics estava cobert. Primera imatge de raigs X: la mà de la seva dona amb els ossos i l'anell de casament visibles. Ella va exclamar: 'He vist la meva mort!' Va guanyar el primer Premi Nobel de Física (1901).

Va revolucionar la medicina de la nit al dia. El 1896, metges de tot el món utilitzaven els raigs X per localitzar bales i col·locar ossos trencats.

Radioactivitat

Va deixar sals d'urani sobre una placa fotogràfica embolicada en un calaix. Dies més tard, la placa estava velada: l'urani emetia radiació espontàniament! Va compartir el Premi Nobel de 1903 amb els Curie. Es va cremar accidentalment en portar materials radioactius a la butxaca de l'armilla.

Va demostrar que els àtoms no eren indivisibles, sinó que es podien desintegrar espontàniament.

Poloni i Radi

Van processar tones de pechblenda a mà en un cobert fred de París. Van descobrir el poloni (anomenat així per Polònia) i el radi (brilla en blau a la foscor). Guardaven un vial de radi al costat del llit 'perquè fa molt bonic a la nit'. Marie va guanyar Premis Nobel de Física I Química, l'única persona que n'ha guanyat en dues ciències.

El radi es va convertir en la base de la teràpia primerenca contra el càncer. Marie va morir el 1934 d'anèmia aplàstica induïda per la radiació. Els seus quaderns encara són massa radioactius per manipular-los; es guarden en caixes revestides de plom.

Radiació alfa i beta

Va descobrir que la radiació es presentava en tipus amb diferents capacitats de penetració: alfa (aturada pel paper), beta (penetra més lluny) i gamma (descoberta el 1900 per Villard). Va guanyar el Premi Nobel de Química el 1908.

Va establir les bases per a la comprensió de l'estructura nuclear i el concepte modern de dosi equivalent (Sievert).

Minimitzeu el temps d'exposició

Treballeu ràpidament a prop de fonts de radiació. Reduïu el temps a la meitat = reduïu la dosi a la meitat.

Maximitzeu la distància a la font

La radiació segueix la llei de l'invers del quadrat: doblegueu la distància = ¼ de la dosi. Feu un pas enrere!

Utilitzeu barreres adequades

Plom per a raigs X/gamma, plàstic per a beta, paper per a alfa. Formigó per a neutrons.

Veredicte: FALS

Estem constantment exposats a la radiació de fons natural (~2,4 mSv/any) sense cap dany. Les dosis baixes de les imatges mèdiques comporten riscos molt petits, generalment justificats pel benefici diagnòstic.

Veredicte: FALS

Dosi mitjana de viure a prop d'una central nuclear: <0,01 mSv/any. Rebeu 100 vegades més radiació del fons natural. Les centrals de carbó emeten més radiació (de l'urani del carbó)!

Veredicte: FALS

Escàners de retrodispersió dels aeroports: <0,0001 mSv per exploració. Necessitaríeu 10.000 exploracions per igualar una radiografia de tòrax. El vol en si mateix dóna 40 vegades més radiació.

Veredicte: EXAGERAT

Una sola radiografia diagnòstica: <5 mSv, generalment <1 mSv. El risc de dany fetal comença per sobre dels 100 mSv. Tot i així, informeu el metge si esteu embarassada; us protegirà l'abdomen o utilitzarà alternatives.

Veredicte: SIMPLIFICACIÓ PERILLOSA

Només és cert per als raigs X i els raigs gamma (Q=1). Per als neutrons (Q=5-20) o les partícules alfa (Q=20), heu de multiplicar pel factor Q. No assumiu mai que Q=1 sense conèixer el tipus de radiació!

Veredicte: CERT PERÒ NEGLIGIBLE

És cert que es van detectar isòtops a nivell mundial, però les dosis fora de les zones d'exclusió van ser molt petites. La major part del món va rebre <0,001 mSv. El fons natural és 1.000 vegades més alt.

Només si coneixeu el tipus de radiació. Per als raigs X i els raigs gamma: 1 Gy = 1 Sv (Q=1). Per a les partícules alfa: 1 Gy = 20 Sv (Q=20). Per als neutrons: 1 Gy = 5-20 Sv (depenent de l'energia). No assumiu mai Q=1 sense verificació.

No, no directament. El Becquerel mesura la taxa de desintegració radioactiva (activitat), mentre que el Gray/Sievert mesura la dosi absorbida. La conversió requereix: tipus d'isòtop, energia de desintegració, geometria de la font, blindatge, temps d'exposició i massa del teixit. Aquest és un càlcul físic complex.

Perquè els efectes de la radiació depenen de múltiples factors: (1) Energia dipositada en el teixit (Gray), (2) Dany biològic de diferents tipus de radiació (Sievert), (3) Com de radioactiva és la font (Becquerel), (4) Mesura històrica de la ionització de l'aire (Roentgen). Cadascuna serveix per a un propòsit diferent.

No. La radiació de fons anual mitjana és de 2,4 mSv a nivell mundial. Una radiografia de tòrax és de 0,1 mSv. Els límits ocupacionals són de 20 mSv/any (de mitjana). La síndrome d'irradiació aguda comença al voltant dels 1.000 mSv (1 Sv). Les exposicions úniques de mSv per imatges mèdiques comporten riscos de càncer molt petits, generalment justificats pel benefici diagnòstic.

Les exploracions de TC impliquen dosis més altes (2-20 mSv) però salven vides en casos de trauma, ictus i diagnòstic de càncer. Seguiu el principi ALARA: assegureu-vos que l'exploració estigui mèdicament justificada, pregunteu sobre alternatives (ecografia, ressonància magnètica), eviteu exploracions duplicades. Els beneficis solen superar amb escreix el petit risc de càncer.

El rad mesura la dosi absorbida (energia física). El rem mesura la dosi equivalent (efecte biològic). Per als raigs X: 1 rad = 1 rem. Per a les partícules alfa: 1 rad = 20 rem. El rem té en compte que les partícules alfa causen 20 vegades més dany biològic per unitat d'energia que els raigs X.

Els seus quaderns, equips de laboratori i mobles estan contaminats amb radi-226 (vida mitjana de 1.600 anys). Després de 90 anys, encara són altament radioactius i es guarden en caixes revestides de plom. Es requereix equip de protecció i dosimetria per accedir-hi. Continuaran sent radioactius durant milers d'anys.

No. Dosi mitjana de viure a prop d'una central nuclear: <0,01 mSv/any (mesurada per monitors). La radiació de fons natural és 100-200 vegades més alta (2,4 mSv/any). Les centrals de carbó emeten més radiació a causa de l'urani/tori en la cendra de carbó. Les centrals nuclears modernes tenen múltiples barreres de contenció.