La unitat absoluta de la tipografia, estandarditzada com 1/72 de polzada

Els punts mesuren la mida de la font, l'interlineat (leading) i altres dimensions tipogràfiques. Una font de 12pt significa que la distància des del descendent més baix fins a l'ascendent més alt és de 12 punts (1/6 de polzada o 4.23 mm). El sistema de punts proporciona mesures independents del dispositiu que es tradueixen de manera consistent a través dels mitjans.

Exemple: 12pt Times New Roman = 0.1667 polzades d'alçada = 4.23 mm. El text de cos professional sol utilitzar 10-12pt, els titulars 18-72pt.

La unitat digital que representa un sol punt en una pantalla o imatge

Els píxels són unitats dependents del dispositiu que varien segons la densitat de la pantalla (DPI/PPI). El mateix nombre de píxels sembla més gran en pantalles de baixa resolució (72 PPI) i més petit en pantalles retina d'alta resolució (220+ PPI). Entendre les relacions DPI/PPI és crucial per a una tipografia consistent en tots els dispositius.

Exemple: 16px a 96 DPI = 12pt. Els mateixos 16px a 300 DPI (impressió) = 3.84pt. Especifiqueu sempre el DPI de destinació en convertir píxels.

Unitat tipogràfica tradicional igual a 12 punts o 1/6 de polzada

Les piques mesuren l'amplada de les columnes, els marges i les dimensions de la maquetació de la pàgina en el disseny d'impressió tradicional. El programari de publicació d'escriptori com InDesign i QuarkXPress utilitza les piques com a unitat de mesura per defecte. Una pica equival exactament a 12 punts, cosa que fa que les conversions siguin senzilles.

Exemple: Una columna de diari estàndard podria tenir 15 piques d'ample (2.5 polzades o 180 punts). Les maquetacions de revistes sovint utilitzen mesures de 30-40 piques.

1450–1737

El naixement dels tipus mòbils va crear la necessitat de mesures estandarditzades, però els sistemes regionals van romandre incompatibles durant segles.

• 1450: La impremta de Gutenberg crea la necessitat de mides de tipus estandarditzades
• Segle XVI: Les mides de tipus s'anomenen segons les edicions de la Bíblia (Cícero, Agustí, etc.)
• Segle XVII: Cada regió europea desenvolupa el seu propi sistema de punts
• Dècada de 1690: El tipògraf francès Fournier proposa un sistema de 12 divisions
• Primers sistemes: Molt inconsistents, amb diferències de 0.01-0.02 mm entre regions

1737–1886

L'impressor francès François-Ambroise Didot va crear el primer estàndard veritable, adoptat a tota l'Europa continental i que encara s'utilitza avui a França i Alemanya.

• 1737: Fournier proposa un sistema de punts basat en la polzada reial francesa
• 1770: François-Ambroise Didot perfecciona el sistema — 1 punt Didot = 0.376 mm
• 1785: El cícero (12 punts Didot) es converteix en la mesura estàndard
• Segle XIX: El sistema Didot domina la impressió a l'Europa continental
• Modern: Encara s'utilitza a França, Alemanya i Bèlgica per a la impressió tradicional

1886–1984

Els impressors americans i britànics van estandarditzar el sistema de piques, definint 1 punt com 0.013837 polzades (1/72.27 de polzada), dominant la tipografia en llengua anglesa.

• 1886: American Type Founders estableixen el sistema de piques: 1 pt = 0.013837"
• 1898: Els britànics adopten l'estàndard americà, creant una unitat angloamericana
• Dècades de 1930-1970: El sistema de piques domina tota la impressió en llengua anglesa
• Diferència: Punt angloamericà (0.351 mm) vs. Didot (0.376 mm) — un 7% més gran
• Impacte: Requeria foses de tipus separades per als mercats dels EUA/Regne Unit enfront dels europeus

1984–Actualitat

L'estàndard PostScript d'Adobe va unificar la tipografia global definint 1 punt com exactament 1/72 de polzada, posant fi a segles d'incompatibilitat i permetent la tipografia digital.

• 1984: Adobe PostScript defineix 1 pt = exactament 1/72 de polzada (0.3528 mm)
• 1985: L'Apple LaserWriter converteix PostScript en l'estàndard per a la publicació d'escriptori
• Dècada de 1990: El punt PostScript es converteix en l'estàndard global, substituint els sistemes regionals
• Dècada de 2000: TrueType i OpenType adopten les mesures de PostScript
• Modern: El punt PostScript és l'estàndard universal per a tot el disseny digital

Establert el 1770 per François-Ambroise Didot

L'estàndard de l'Europa continental, que encara s'utilitza a França, Alemanya i parts de l'Europa de l'Est per a la impressió tradicional.

• 1 punt Didot = 0.376 mm (vs. PostScript 0.353 mm) — un 6.5% més gran
• 1 cícero = 12 punts Didot = 4.51 mm (comparable a la pica)
• Basat en la polzada reial francesa (27.07 mm), proporcionant una simplicitat similar a la mètrica
• Encara preferit en la impressió de llibres d'art i clàssica europea
• Ús modern: Imprimerie nationale francesa, tipografia Fraktur alemanya

Creat el 1978 per Donald Knuth per a la composició per ordinador

L'estàndard acadèmic per a la publicació matemàtica i científica, optimitzat per a una composició digital precisa.

• 1 punt TeX = 1/72.27 de polzada = 0.351 mm (coincideix amb l'antic punt angloamericà)
• Escollit per preservar la compatibilitat amb les publicacions acadèmiques pre-digitals
• 1 pica TeX = 12 punts TeX (lleugerament més petita que la pica PostScript)
• Utilitzat per LaTeX, el sistema de publicació científica dominant
• Crític per a: Articles acadèmics, textos matemàtics, revistes de física

Tipografia de Microsoft Word i Windows

La unitat de mesura interna per als processadors de text, que proporciona un control detallat per a la maquetació de documents digitals.

• 1 twip = 1/20 de punt = 1/1440 de polzada = 0.0176 mm
• Nom: 'Vintena part d'un punt' — mesura extremadament precisa
• Utilitzat internament per: Microsoft Word, Excel, PowerPoint, Windows GDI
• Permet mides de punt fraccionàries sense matemàtiques de coma flotant
• 20 twips = 1 punt, permetent una precisió de 0.05pt per a la composició professional

Estàndard d'American Type Founders de 1886

L'estàndard pre-digital per a la impressió en llengua anglesa, lleugerament diferent de PostScript.

• 1 punt d'impressor = 0.013837 polzades = 0.351 mm
• Equival a 1/72.27 de polzada (vs. PostScript 1/72) — un 0.4% més petit
• Pica = 0.166 polzades (vs. PostScript 0.16667) — una diferència gairebé imperceptible
• Va dominar entre 1886 i 1984 abans de la unificació de PostScript
• Impacte llegat: Algunes impremtes tradicionals encara fan referència a aquest sistema

La paraula 'font' prové del francès 'fonte', que significa 'fos' o 'desfet'—en referència al metall fos abocat en motlles per crear peces de tipus de metall individuals en la impressió tradicional amb tipus mòbils.

PostScript va triar 72 punts per polzada perquè 72 és divisible per 2, 3, 4, 6, 8, 9, 12, 18, 24 i 36—facilitant els càlculs. També coincidia molt amb el sistema tradicional de piques (72.27 punts/polzada).

Bauer Bodoni costa 89,900 dòlars per a la família completa—una de les fonts comercials més cares mai venudes. El seu disseny va requerir anys de treball per digitalitzar-se a partir de mostres de tipus de metall originals dels anys 20.

Malgrat l'odi dels dissenyadors, Comic Sans augmenta la velocitat de lectura per als lectors amb dislèxia en un 10-15% a causa de les formes irregulars de les lletres que eviten la confusió de caràcters. En realitat, és una eina d'accessibilitat valuosa.

El símbol '@' té noms diferents en diferents idiomes: 'cargol' (italià), 'cua de mico' (neerlandès), 'ratolinet' (xinès) i 'arengada marinada enrotllada' (txec)—però és el mateix caràcter de 24pt.

Apple va triar 72 DPI per als Mac originals per coincidir exactament amb els punts de PostScript (1 píxel = 1 punt), fent possible per primera vegada la publicació d'escriptori WYSIWYG el 1984. Això va revolucionar el disseny gràfic.

Gutenberg inventa la impremta de tipus mòbils—primera necessitat d'estàndards de mesura de tipus

François-Ambroise Didot crea el sistema de punts Didot (0.376 mm)

American Type Founders estandarditza el sistema de piques (1 pt = 1/72.27 de polzada)

Donald Knuth crea el sistema de punts TeX per a la composició acadèmica

Adobe PostScript defineix 1 pt = exactament 1/72 de polzada—unificació global

L' Apple LaserWriter porta PostScript a la publicació d'escriptori

El format de font TrueType estandarditza la tipografia digital

El CSS introdueix la tipografia web amb mesures basades en píxels

L'iPhone introdueix les pantalles retina @2x—disseny independent de la densitat

Android es llança amb dp (píxels independents de la densitat)

Les fonts web (WOFF) permeten la tipografia personalitzada en línia

Especificació de fonts variables—un sol fitxer, estils infinits

96 DPI (96 píxels per polzada)

Microsoft va estandarditzar 96 DPI a Windows 95, creant una relació de 4:3 entre píxels i punts. Aquest continua sent el valor per defecte per a la majoria de pantalles de PC.

• 1 px a 96 DPI = 0.75 pt (4 píxels = 3 punts)
• 16px = 12pt — conversió comuna de la mida del text de cos
• Història: Escollit com 1.5 vegades l'estàndard original CGA de 64 DPI
• Modern: Les pantalles d'alta DPI utilitzen un escalat del 125%, 150%, 200% (120, 144, 192 DPI)
• Per defecte al web: El CSS assumeix 96 DPI per a totes les conversions de px a unitats físiques

72 DPI (llegat), 220 PPI (@2x Retina)

Els 72 DPI originals d'Apple coincidien amb els punts de PostScript 1:1. Les pantalles Retina modernes utilitzen un escalat de @2x/@3x per a una representació nítida.

• Llegat: 1 px a 72 DPI = 1 pt exactament (correspondència perfecta)
• Retina @2x: 2 píxels físics per punt, 220 PPI efectius
• Retina @3x: 3 píxels físics per punt, 330 PPI (iPhone)
• Avantatge: Les mides en punts coincideixen a la pantalla i a la previsualització d'impressió
• Realitat: La Retina física és de 220 PPI però s'escala per aparèixer com 110 PPI (2×)

160 DPI (píxel independent de la densitat)

El sistema de dp (píxels independents de la densitat) d'Android es normalitza a una línia base de 160 DPI, amb categories de densitat per a diferents pantalles.

• 1 dp a 160 DPI = 0.45 pt (160 píxels/polzada ÷ 72 punts/polzada)
• Categories de densitat: ldpi (120), mdpi (160), hdpi (240), xhdpi (320), xxhdpi (480)
• Fórmula: píxels físics = dp × (DPI de la pantalla / 160)
• 16sp (píxel independent de l'escala) = mida mínima de text recomanada
• Avantatge: El mateix valor de dp apareix físicament idèntic en tots els dispositius Android

72 DPI (@1x), 144 DPI (@2x), 216 DPI (@3x)

iOS utilitza el punt com una unitat lògica idèntica als punts de PostScript, amb recomptes de píxels físics que depenen de la generació de la pantalla (no-retina @1x, retina @2x, super-retina @3x).

• 1 punt d'iOS a @1x = 1.0 pt de PostScript (línia base de 72 DPI, igual que PostScript)
• Retina @2x: 2 píxels físics per punt d'iOS (144 DPI)
• Super Retina @3x: 3 píxels físics per punt d'iOS (216 DPI)
• Tots els dissenys d'iOS utilitzen punts; el sistema gestiona la densitat de píxels automàticament
• 17pt = mida mínima recomanada per al text de cos (accessibilitat)

Resolució de la impressora — quants punts de tinta caben en una polzada

El DPI mesura la resolució de sortida de la impressora. Un DPI més alt produeix text i imatges més suaus en col·locar més punts de tinta per polzada.

• 300 DPI: Estàndard per a la impressió professional (revistes, llibres)
• 600 DPI: Impressió làser d'alta qualitat (documents d'empresa)
• 1200-2400 DPI: Impressió de fotografies professionals i reproducció d'obres d'art
• 72 DPI: Només per a previsualització a la pantalla — inacceptable per a la impressió (es veu pixelat)
• 150 DPI: Impressió d'esborranys o pòsters de gran format (vistos des de lluny)

Resolució de la pantalla — quants píxels caben en una polzada de pantalla

El PPI mesura la densitat de la pantalla. Un PPI més alt crea un text de pantalla més nítid en empaquetar més píxels en el mateix espai físic.

• 72 PPI: Pantalles originals de Mac (1 píxel = 1 punt)
• 96 PPI: Pantalles estàndard de Windows (1.33 píxels per punt)
• 110-120 PPI: Monitors de portàtils/escriptoris econòmics
• 220 PPI: MacBook Retina, iPad Pro (2× densitat de píxels)
• 326-458 PPI: iPhone Retina/Super Retina (3× densitat de píxels)
• 400-600 PPI: Telèfons Android de gamma alta (Samsung, Google Pixel)

La impressió utilitza unitats absolutes (punts, piques) perquè la mida de la sortida física ha de ser exacta i independent del dispositiu.

• Text de cos: 10-12pt per a llibres, 9-11pt per a revistes
• Titulars: 18-72pt segons la jerarquia i el format
• Interlineat (leading): 120% de la mida de la font (text de 12pt = interlineat de 14.4pt)
• Mesureu les dimensions absolutes en piques: 'Amplada de columna: 25 piques'
• Dissenyeu sempre a 300 DPI per a la impressió professional
• No utilitzeu mai píxels per a la impressió — convertiu-los a punts/piques/polzades

La tipografia web utilitza píxels i unitats relatives perquè les pantalles varien en mida i densitat.

• Text de cos: 16px per defecte (estàndard del navegador) = 12pt a 96 DPI
• No utilitzeu mai punts absoluts en CSS — els navegadors els representen de manera imprevisible
• Disseny responsiu: Utilitzeu rem (relatiu a la font arrel) per a l'escalabilitat
• Text mínim: 14px per al cos, 12px per a les llegendes (accessibilitat)
• Alçada de línia: 1.5 (sense unitat) per a la llegibilitat del text de cos
• Consultes de mitjans: Dissenyeu per a 320px (mòbil) fins a 1920px+ (escriptori)

Les plataformes mòbils utilitzen unitats independents de la densitat (dp/pt) per garantir una mida física consistent en diferents densitats de pantalla.

• iOS: Dissenyeu en punts (pt), el sistema escala a @2x/@3x automàticament
• Android: Utilitzeu dp (píxels independents de la densitat) per a les maquetacions, sp per al text
• Objectiu tàctil mínim: 44pt (iOS) o 48dp (Android) per a l'accessibilitat
• Text de cos: 16sp (Android) o 17pt (iOS) com a mínim
• No utilitzeu mai píxels físics — utilitzeu sempre unitats lògiques (dp/pt)
• Proveu en múltiples densitats: mdpi, hdpi, xhdpi, xxhdpi, xxxhdpi

La publicació acadèmica utilitza punts TeX per a una precisió matemàtica i compatibilitat amb la literatura establerta.

• LaTeX utilitza punts TeX (72.27 per polzada) per a la compatibilitat amb el llegat
• Revista estàndard: font Computer Modern de 10pt
• Format de dues columnes: columnes de 3.33 polzades (240pt) amb un medianil de 0.25 polzades (18pt)
• Equacions: La mida precisa en punts és crítica per a la notació matemàtica
• Convertiu amb cura: 1 pt de TeX = 0.9963 pt de PostScript
• Sortida en PDF: TeX gestiona automàticament les conversions del sistema de punts

• Treballeu sempre en punts o piques — mai en píxels per a la impressió
• Configureu els documents a la mida real (300 DPI) des del principi
• Utilitzeu 10-12pt per al text de cos; qualsevol mida més petita redueix la llegibilitat
• L'interlineat hauria de ser del 120-145% de la mida de la font per a una lectura còmoda
• Marges: Mínim de 0.5 polzades (36pt) per a l'enquadernació i la manipulació
• Feu una prova d'impressió a mida real abans d'enviar a una impremta comercial

• Utilitzeu rem per a les mides de les fonts — permet a l'usuari fer zoom sense trencar la maquetació
• Establiu la font arrel a 16px (per defecte al navegador) — mai més petita
• Utilitzeu valors d'alçada de línia sense unitat (1.5) en lloc d'alçades fixes
• No utilitzeu mai mides de punt absolutes en CSS — representació imprevisible
• Proveu en dispositius reals, no només redimensionant el navegador — el DPI importa
• Mida mínima de font: 14px per al cos, 12px per a les llegendes, 44px per als objectius tàctils

• iOS: Dissenyeu a @1x, exporteu els recursos @2x i @3x automàticament
• Android: Dissenyeu en dp, proveu en mdpi/hdpi/xhdpi/xxhdpi
• Text mínim: 17pt (iOS) o 16sp (Android) per a l'accessibilitat
• Objectius tàctils: 44pt (iOS) o 48dp (Android) com a mínim
• Proveu en dispositius físics — els simuladors no mostren la densitat real
• Utilitzeu les fonts del sistema quan sigui possible — estan optimitzades per a la plataforma

• Text de cos mínim: 16px (web), 17pt (iOS), 16sp (Android)
• Alt contrast: 4.5:1 per al text de cos, 3:1 per a text gran (18pt+)
• Doneu suport a l'escalat de l'usuari: utilitzeu unitats relatives, no mides fixes
• Longitud de línia: 45-75 caràcters per línia per a una llegibilitat òptima
• Alçada de línia: 1.5× la mida de la font com a mínim per a l'accessibilitat per a la dislèxia
• Proveu amb lectors de pantalla i zoom al 200%

Photoshop assumeix 72 PPI per a la visualització a la pantalla, mentre que Word utilitza 96 DPI (Windows) per a la maquetació. Una font de 12pt a Photoshop sembla un 33% més gran a la pantalla que a Word, tot i que ambdós s'imprimeixen a mides idèntiques. Configureu Photoshop a 300 PPI per al treball d'impressió per veure la mida correcta.

Sempre en píxels (o unitats relatives com rem/em) per al web. Els punts són unitats físiques absolutes que es representen de manera inconsistent en diferents navegadors i dispositius. 12pt podria ser 16px en un dispositiu i 20px en un altre. Utilitzeu px/rem per a una tipografia web previsible.

pt = físic absolut (1/72 de polzada), px = píxel de pantalla (varia amb el DPI), dp = independent de la densitat d'Android (normalitzat a 160 DPI). Utilitzeu pt per a la impressió, px per al web, dp per a Android, pt d'iOS (lògic) per a iOS. Cada sistema s'optimitza per a la seva plataforma.

Les aplicacions interpreten els punts de manera diferent segons la seva suposició de DPI. Word utilitza 96 DPI, Photoshop per defecte utilitza 72 PPI, InDesign utilitza la resolució real del dispositiu. 12pt sempre és 1/6 de polzada quan s'imprimeix, però sembla de mides diferents a la pantalla a causa de la configuració de DPI.

Multipliqueu els punts TeX per 0.9963 per obtenir punts PostScript (1 pt de TeX = 1/72.27 de polzada vs. PostScript 1/72 de polzada). La diferència és mínima—només un 0.37%—però importa per a la publicació acadèmica on l'espaiat exacte és crític per a la notació matemàtica.

Impressió: 300 DPI com a mínim, 600 DPI per a alta qualitat. Web: Dissenyeu a 96 DPI, proporcioneu recursos @2x per a retina. Mòbil: Dissenyeu a @1x en unitats lògiques (pt/dp), exporteu @2x/@3x. No dissenyeu mai a 72 DPI tret que us dirigiu a pantalles de Mac antigues.

La mida de la font per defecte del navegador és de 16px (equivalent a 12pt a 96 DPI), escollida per a una llegibilitat òptima a distàncies de visualització típiques (18-24 polzades). Qualsevol mida més petita redueix la llegibilitat, especialment per als usuaris de més edat. Utilitzeu sempre 16px com a base per a la mida relativa.

Només si treballeu amb impressió tradicional europea, editors francesos o reproduccions històriques. Els punts Didot (0.376 mm) són un 6.5% més grans que els punts PostScript. El disseny digital modern utilitza universalment els punts PostScript—Didot és principalment rellevant per a la tipografia clàssica i els llibres d'art.